El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el col·legi d’electors. Els electors (Kurfürsten) eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi. Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics (l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàl·lies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia) i quatre de laics (els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia). El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de Baviera, pel rei de Bohèmia. Més tard el marcgravi de Brandenburg substituí el duc de Suàbia. El 1208 Ot IV confirmà en llurs càrrecs aquests set electors, que es mantingueren fins a la guerra dels Trenta Anys. El 1356 Carles IV signà la Butlla d’Or, en la qual reglamentà la forma d’elecció d’emperador, que durà fins a la desaparició de l’Imperi (1806), i donà als electors rang de sobirans iguals als reis i per damunt dels altres prínceps de l’Imperi. En la guerra dels Trenta Anys, el nombre d’electors fou ampliat a vuit, en la persona del duc de Baviera. D’aquesta manera n'hi hagué cinc de catòlics, dos de luterans i un de calvinista. El 1692 Leopold I creà un nou electorat (el de Hannover) per al duc de Brunsvic-Lüneburg, que era protestant, però el 1777 els electors tornaren a ésser vuit en unir-se Baviera i el Palatinat. Els darrers electorats foren creats el 1803, per al landgravi de Hessen-Cassel, el marcgravi de Baden, el duc de Württemberg i el gran duc de Toscana pel seu principat de Salzburg.
m
Història