És constituït bàsicament per un galvanòmetre. El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda, inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim (corda) de quars argentat (o d’or o platí) col·locat entre els pols d’un electroimant potent; quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pel·lícula en moviment. Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa (amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible), i en alguns casos és utilitzat un tub catòdic amb pantalla fluorescent (electrocardioscopi), que permet, així, una vigilància prolongada.
m
Biologia
Electrònica i informàtica