Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit. Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics: en els generadors químics i acumuladors elèctrics (ànode, emissor d’electrons, i càtode, receptor), en l’electròlisi (ànode, unit al pol positiu del generador, i càtode, al negatiu), en els tubs electrònics (càtode, que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa, receptor de càrregues negatives, i reixa, controlador del corrent) i en els transistors (emissor, base i col·lector). En certs casos, com en l’electròlisi o en els tubs de gas, es produeix en la superfície dels elèctrodes un canvi de conducció elèctrica amb producció o desaparició d’ions. En mesures electromètriques d’acidesa o alcalinitat hom empra com a referència l’elèctrode de calomelans o d’altres, com els d’argent, de clorur d’argent, d’hidrogen o de vidre.
m
Electrònica i informàtica