Fou introduïda el 1924 per H. Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals. Els elèctrodes són col·locats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral (electrocorticograma) o en la profunditat del cervell (estereoelectroencefalograma). Segons la col·locació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars, segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius.
f
Biologia
Electrònica i informàtica