electròlit

electrólito (es), electrolyte (en)
m
Química

Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.

Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no. La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel. La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions (positius i negatius), i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons (cas de la conducció en els metalls i en els semiconductors).