Aquest fenomen fou descobert per Destriau el 1936 excitant una placa de sulfur de zinc amb corrent altern, però no fou utilitzat fins el 1952 que uns enginyers de Sylvania Electrical Products Inc. desenvoluparen un panell electroluminescent a base de pols de sulfur de zinc. En qualsevol procés electroluminescent l’energia elèctrica comunicada als electrons lliures d’un sòlid és transformada en llum. L’energia elèctrica provoca un augment d’energia potencial o cinètica dels electrons que, en un procés posterior, es desexciten a estats de menys energia i emeten un fotó. Segons la natura dels estats energètics implicats, la transició pot ésser de diferents tipus: transició entre les bandes de conducció i valència, transició entre la banda de conducció i nivells d’energia associats a impureses i transició entre nivells associats a impureses donadores i acceptores. Els dispositius més adients per a produir electroluminescència són les juncions pn polaritzades tant en directe com en inversa, les heterojuncions, les barreres Schettky, les estructures MIS, etc. En l’actualitat la principal aplicació d’aquest tipus de luminescència és constituïda pels díodes electroluminescents, anomenats LED, els díodes làser i els panells electroluminescents de capa prima on la substància luminescent cristal·litzada constitueix el dielèctric d’un condensador, les armadures del qual són sotmeses a alta freqüència.
f
Electrònica i informàtica