electrometal·lúrgia

electrometalurgia (es), electrometallurgy (en)
f
Tecnologia

Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l’energia elèctrica —tant per acció tèrmica com electrolítica— per a l’extracció, elaboració, afinament i tractaments tèrmics especials dels metalls i llurs aliatges.

En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa. Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció (la massa que hom vol escalfar actuant d’induït), en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric (forn). Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut (especialment coure i alumini) o per a l’obtenció de metalls per precipitació de solucions de llurs sals (coure, cobalt, cadmi, manganès, etc). Hom empra també l’energia elèctrica per a tractaments d’acabat: tremp, enduriment superficial, etc.