element mineral

m
Alimentació
Bioquímica

Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.

Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica. Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics (calci, fòsfor, magnesi, sofre) electròlits (sodi, potassi, clor), orgànics (ferro, iode) i oligoelements (brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt, zinc, coure, manganès i vanadi). Els aliments contenen minerals (els refinats en perden), que analíticament poden ésser detectats a les cendres. L’aigua de cocció pot solubilitzar-ne una part important.