elements de transició

m
pl
Química

Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.

D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d, constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure (primera sèrie de transició), de l’itri a l’argent (segona sèrie de transició) i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or (tercera sèrie de transició) i elements de transició interna o del bloc f, constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori al lawrenci. Els elements de transició presenten una sèrie de característiques comunes: tots són metalls, amb accentuat caràcter metàl·lic, que poden formar aliatges entre ells i amb altres metalls; són, molt sovint, accentuadament electropositius; presenten, en general, valència variable i molts de llurs ions són acolorits; i a causa de l’existència de capes parcialment ocupades, donen lloc a composts paramagnètics i presenten una gran tendència a la formació d’ions complexos.