Elena Jordi

Montserrat Casals i Baqué
(Cercs, Berguedà, 20 de novembre de 1882 — Barcelona, 6 de desembre de 1945)

Nom artístic de l’actriu teatral Montserrat Casals i Baqué.

Vida

El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle. A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats.

El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu (1909-10), i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire; Salomé d’Oscar Wilde; L’ase d’en Buridan de Robert de Flers i L’educació del príncep de Maurice Donnay. Entre el 1910 i el 1914 treballà en les companyies de Josep Santpere i de Santpere - Robert, en obres com La dona nua d’Henry Bataille o La lepra de Santiago Rusiñol. Mentre actuava sota les ordres de Santpere muntà i protagonitzà independentment Salomé de Wilde, estrenat el 1910.

Dona emprenedora, el 1914 s’inicià com a empresària amb la formació del seu propi elenc al costat de Ferran Bozzo, i després amb Alexandre Nolla (Companyia Jordi - Nolla). I fou durant aquests anys que s’introduí al cinema sota el guiatge de Domènec Ceret, llavors director artístic de l’Studio Films i antic company teatral. Amb tot i això, només actuà en un únic film, La loca del monasterio (1916, D. Ceret).

Però el fet més significatiu fou que dirigí, protagonitzà i produí la seva pròpia obra, Thais (1918), amb un guió concebut per a mostrar els seus dots de ballarina. Interpretà més de quaranta vodevils i l’última representació fou La prisionera, al final del 1929. Era la germana de Tina Jordi, també actriu.

Bibliografia

  • Badenas, M. (1998): “La gran època del vodevil amb Josep Santpere i Elena Jordi”, El Paral·lel, història d’un mite. Lleida, Pagès Editors, p. 253-257.
  • Cunill, J. (1999): Elena Jordi, una reina berguedana a la cort del Paral·lel. El teatre de vodevil a Barcelona (1908-20). Berga, Centre d’Estudis Musicals del Berguedà L’Espill, p. 109-119.
  • Curet, F. (1967): Història del teatre català. Barcelona, Ed. Aedos.
  • Gasch, S. (1972): El Molino. Barcelona, DOPESA.
  • Porter, M. (1999): “A la dolça –ensucrada– memòria de Tina i Elena Jordi, estanqueres singulars i actrius populars”, Serra d’Or, núm. 477, 1999. p. 60.