Passà la seva infància a Bulgària, Anglaterra, Àustria, Suïssa i Alemanya. Estudià ciències a Viena, on visqué fins el 1938, emigrà a París (1938) i a Londres, on s’instal·là el 1939 i prengué la nacionalitat britànica. La seva obra presenta una triple temàtica: la defensa de la dignitat individual contra la massificació de l’home, l’abús del poder i l’absurd de la mort. Les primeres obres, les comèdies Hochzeit (‘La boda’, 1932) i Komödie der Eitelkeit (‘La comèdia de la vanitat’, 1950), i la novel·la Die Blendung (‘L’enlluernament’, 1935) tingueren escassa ressonància abans dels anys seixanta. L’èxit li arribà, a partir de l’obra teòrica Masse und Macht (‘Massa i poder’, 1960), amb obres sobretot de caire autobiogràfic: Die Provinz des Menschen (‘La província de l’home’ 1973), Die gerettete Zunge (‘La llengua salvada’, 1977), Die Fackel im Ohr (‘La torxa a l’orella’, 1980), Das Augenspiel (‘El joc d’ulls’, 1985) i Die Fliegenpein: Aufzeichnungen (‘La plaga de les mosques: Escrits’, 1994). Entre els assaigs, en sobresurt un sobre F. Kafka: Der andere Prozess (‘L’altre procés’, 1969). El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de literatura.