El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan (després Joan I de Castella), però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat (a Sòria, el 1375) fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán. Fou la mare d’Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu. Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa.