Filla d’un violoncel·lista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes. Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia (16 composicions, 1949) al Palau de la Música de Barcelona. Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres. El 1966 guanyà el concurs Maria Canals. La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat bàsicament a l’estranger i ha enregistrat una trentena de discos amb obres de Bach, Schumann, Debussy, Ravel, Falla, Albéniz, Granados i Turina, i obres pròpies. Com a compositora, és autora de prop d’un centenar d’obres. Entre les seves creacions sobresurten l’òpera Woyzeck und Marie (1990) i el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a Sant Petersburg el 8 d’agost de 1994 i presentat a Barcelona pel Ballet Estatal del Teatre Musorgskij l’any 1996, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu, obra per la qual rebé el Premi Internacional de la cultura catalana dels premis Octubre del 1995. Són també importants els quatre concerts per a piano i orquestra (1974, 1978, 1999), els dos primers, del 1974, per a la mà esquerra; diversos Epigramm (1993) per a piano i orquestra sobre els poemes homònims de Goethe, les peces per a piano sol Rondó Brillant (1975), Imatges de la cort del comte Berenguer IV de Catalunya (1978), Nocturn (1978), diversos volums d’Havaneres (1987-92), les peces per a veu i piano Tres Cançons, amb lletres de Rossend Llates i Joan Maragall, i els ballets La fugida del pintor Lee i Drame à trois (2000). El 2005 rebé el Premi Internacional de la cultura catalana dels premis Octubre. El 2015 posà fi als recitals públics. El 2018 rebé la Creu de Sant Jordi.