Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d'Elisabet Petrovna. Accedí al poder gràcies a una rebel·lió militar que destronà Ivan VI.
Féu importants reformes: restablí el senat (1743), abolí la pena de mort (1744), suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior (1754) i fundà la Universitat de Moscou (1755) i l’acadèmia de belles arts de Peterburg (1758). En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols. En política exterior invertí les aliances tradicionals (s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà amb Prússia, contra la qual intervingué a la guerra dels Set Anys) i aconseguí el sud de Finlàndia pel tractat d'Åbo.