Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó. Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès; participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat. Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor (1957-59) i l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans. Publicà Estampes del Rosselló (1964) i El rei sense reialme (Jaume IV de Mallorca) (1965). Col·laborà a Tramontana i La Revista Catalana.