Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica (una casa humida, pronunciat una cas humida). El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent; d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament. Es dóna també l’anomenada elisió inversa, que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior (va dir això [ba ði šǫ]).
f
Fonètica i fonologia