L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder. N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intel·lectual o artístic. En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió (sense comprovar si té valor real o no), hom parla d'elit establerta, que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d'elit real, és a dir, la que és integrada per persones socialment dinàmiques. La substitució d’unes elits per unes altres, dins una alternança d’etapes de canvi dinàmic i d’estabilització conservadora, constitueix l’anomenada circulació de les elits, concepte enunciat per Pareto, que fou el primer a donar a les elits un estatut pròpiament sociològic.
f
Sociologia