Bé que, pròpiament, 'elohim és la forma plural d''eloah, a la Bíblia és emprat, amb una forma verbal, com a singular. En aquest sentit no ha d’ésser entès com a reminiscència d’un antic politeisme hebreu (i encara menys com a “profecia” del misteri trinitari), sinó com a nom comú de la divinitat.