Coneguda també com la Dolorosa, és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament. La festa litúrgica, instituïda, al s XV, a Alemanya, iescampada sobretot pels servites a partir del s XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església Catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X. La reforma del calendari litúrgic (1970) deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió. La seqüència llatina de la missa de la festivitat —Stabat Mater dolorosa— ha donat lloc a diferents versions catalanes, com la de Joan Baptista Escorihuela. El tema fou difós popularment en estampes, ceràmiques i obres de pietat: Corona dolorosa de Nostra Senyora dels Dolors (Mallorca 1711), Modo de resar la Corona de Nostra Senyora dels Dolors (Girona 1727). Les confraries sota l’advocació de la Mare de Déu dels Dolors es difongueren als Països Catalans gràcies a l’orde dels servites a partir del s XVII. Cal esmentar la de Mataró (1963), per la capella i sala decorades (vers 1722-37) per Antoni Viladomat.