Situació i presentació
Es troba al sector meridional de la comarca. Limita amb els municipis de Tivissa (S) i Garcia (W), pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre, i el Masroig (N), Marçà (NE) i Capçanes (E) del Priorat. És accidentat pels contraforts de les serres de Montalt i de la Picotxa, dins el bloc de les de Llaberia i de Tivissa, amb una altitud màxima de 244 m al Calvari, i drenat per la riera de Capçanes o dels Guiamets (afluent del riu de Siurana), que rep afluents com el barranc de Forcall i el de Montmaions o de les Pedrenyeres.
Es troba dins el terme el pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3, que possibilita el reg dels Guiamets, el Masroig i d’altres pobles de la Ribera d’Ebre. El pantà és situat a la riera de Capçanes, amb una conca de captació de 67,5 km2. La resclosa, de 50 m d’alçària, fou finançada inicialment per la comunitat local de regants, i fou acabada per l’estat.
El poble dels Guiamets és l’única entitat de població existent al municipi. Travessa en direcció E-W pel sector septentrional del terme la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa, de la qual surt una carretera vers el poble dels Guiamets que continua fins a la Serra d’Almos i Tivissa, on entronca amb la C-44 entre l’Hospitalet de l’Infant i Tivissa. També travessa el terme, pel sector meridional i a través de tres curtes foradades, la línia del ferrocarril de Barcelona a Madrid per Móra la Nova, que té l’estació 1 km a migdia del poble.
La població i l’economia
Les primeres referències a la població (guiametans) es remunten al final del segle XV; el 1497 tenia 14 focs, que es convertiren en 8 el 1515 i en 10 el 1563. Durant el segle XVIII es produí un creixement demogràfic i urbà al terme, del qual es desconeixen les dades precises, car la població era comptabilitzada juntament amb la del municipi de Tivissa. Al segle XIX consta amb 56 veïns i 260 h el 1830, que passaren a 440 h el 1860, la xifra demogràfica més alta d’aquell segle. Després, les oscil·lacions foren constants: 359 h el 1877, 431 h el 1897 (tot i l’arribada de la fil·loxera el 1894), 397 h el 1910, 503 h (la màxima absoluta de la seva història) el 1920, 416 h el 1930, 332 h el 1950, 412 h el 1960 i 339 h el 1970. El 1975 havia baixat a 292 h i el 1981 s’havia refet una mica (310 h). Això no obstant, el padró del 1986 registrà una població de 305 h; les dades del 1991, amb 294 h, i del 2001, amb 304 h, confirmaven una tendència a l’estabilització. El 2005 hi havia 327 h.
Al terme, el 1787 ja apareix documentada l’existència d’un molí d’oli per al comú. A mitjan segle XIX Madoz li atribueix ramats de llana, l’anomenat molí de la Bleda i la caseria de Bruguera.
El sector primari és el més important del municipi, amb predomini clar dels conreus tradicionals de secà, on destaca la vinya, seguida de l’olivera, l’ametller i alguns fruiters com el cirerer. La ramaderia és gairebé inexistent, per bé que l’avicultura hi fou important. El 1913 es creà el sindicat agrícola, que no prengué entitat oficial fins el 1920, en què restà enllestit l’edifici social. De la Cooperativa Agrícola dels Guiamets en depèn el celler cooperatiu, que data de l’any 1917 i on s’elaboren vins negres i blancs de la DO Tarragona, subzona Falset. Bona part de la població, però, treballa fora del municipi, principalment a Ascó i a Falset. Es fan esforços per potenciar la pesca i els esports d’aigua com a factors d’atracció del turisme, que pot constituir una font de riquesa complementària al terme.
El poble dels Guiamets
Al poble dels Guiamets (226 m d’altitud), en situació enlairada, hi ha l’església parroquial de Sant Lluís, construïda l’any 1791 quan el bisbe de Tortosa, a causa de l’estat en què es trobava l’antiga parròquia, va concedir permís per iniciar les obres del nou temple. L’església, finançada pels veïns amb el cinquè, té tres naus, cúpula i un alt campanar. Durant la dècada de 1920 es construí al mig del poble una font pública, de maó vist, de to modernista, possiblement a conseqüència de l’arribada d’aigües al poble el 1911. El teatre fou fundat el 1930. La cooperativa agrícola s’encarrega de la preparació dels actes de la festa major, que se celebra el cap de setmana més proper al dia 19 d’agost, en honor a sant Lluís i sant Fèlix. També es fa festa el dia dels Sants Innocents (28 de desembre).
La història
El lloc és esmentat ja al segle XIII, quan formava part del terme de Tivissa, les vicissituds senyorials del qual seguí; va pertànyer, per tant, al comtat de Prades, que hi tenia totes les jurisdiccions, i abans a la senyoria dels Castellvell, des del 1174, i a la baronia d’Entença. El 1611 ja disposava d’església pròpia, en la qual s’instituí la confraria del Roser.
Cap al final del segle XVIII o al començament del XIX, però amb anterioritat a la data de 1811, el poble dels Guiamets se segregà del terme de Tivissa i esdevingué municipi independent. El 1903 va desaparèixer tot l’arxiu municipal en calar-se foc a la casa del comú, la qual hagué d’alçar-se novament.
De l’època prehistòrica hi ha un extens jaciment de sílex al mas de Burgueres, i també al morral de Perpinyà i al Molí de la Bleda. Al Mas del Xiprer es trobà una destral de pedra. A la Tosseta es descobrí el 1952 un camp funerari d’urnes hallstàttiques on aparegueren un mínim de 37 enterraments d’incineració i diversos elements de metall, bronze i ferro, entre els quals es destaquen alguns braçalets.