Vida i obra
Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intel·lectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana. Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lul·liana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica.
Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal (en presidí les joventuts). Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a posicions regionalistes, com també feren altres membres del seu partit. En iniciar-se la República, participà molt activament en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut de Mallorca i Eivissa (1931) i fou un dels signants de la Resposta al missatge dels catalans, un manifest del juny del 1936 que responia a una crida a la unitat cultural que intel·lectuals catalans havien fet uns quants mesos abans. En començar la guerra es decantà pel bàndol franquista. Treballà com a funcionari a la Diputació, d’on era el secretari en el moment de la jubilació.
El 1929 es compliren 700 anys de la conquesta de l’illa pel rei Jaume I, i amb aquest motiu s’editaren molts treballs sobre els orígens de la societat mallorquina. Ell fou l’únic a reconèixer que els mallorquins del seu temps eren el resultat d’una mescla de catalans i musulmans. Es mostrà crític amb la visió eurocèntrica de la història de l’illa i reivindicà els estudis sobre l’època islàmica. Ja el 1932 anuncià la seva intenció de publicar una història de la Mallorca musulmana, cosa que no feu fins el 1964, que edità Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1116- 1237).
Tanmateix, i com tots els seus coetanis, considerà el període baixmedieval una època comercialment esplendorosa i políticament envejable, ja que assenyalà el XIV i el XV com a segles de justícia, democràcia i llibertat.
En un estudi sobre geografia humana que publicà el 1934, ja feu notar la importància creixent del turisme en una societat majoritàriament agrícola com la mallorquina. Assenyalà les migracions exteriors i interiors com una de les conseqüències d’aquesta dedicació terciària i exhortà a la previsió i planificació demogràfiques. Aquest estudi econòmic, inspirat en l’obra de Carles Pi i Sunyer, el continuà alguns anys més tard en voler fer una avaluació de la situació de l’illa municipi a municipi, amb propostes d’intervenció.
Publicà en la revista La Nostra Terra els articles següents: “Les nostres aptituds econòmiques” (1928), “Sobre l’imperi mallorquí a l’Àfrica Septentrional” (1932), “La geografia humana de Mallorca” (1934) i “Mallorca en temps de Ramon Llull” (1934). També col·laborà a Almanac de les Lletres, on publicà diversos relats.
Entre les seves obres també destaquen: Els mesos i la història. Comentaris sobre la vida i actes de Jaume I (1929), La creu i la mitja lluna: 1234-1535 (1935), Fra Anselm Turmeda en 1402 (1936) i Los municipios de Baleares. Estados gráficos y demostrativos de su situación económica en 1937 y comentarios sobre la misma (1937). També escriví el llibre Lluernes (1936), un recull de vuit contes propers al relat històric i carregats de principis moralitzadors i elements llegendaris.
Bibliografia
- Fullana, P.; Peñarrubia, I.; Quintana, A. (1996): Els historiadors i l’esdevenir polític d’un segle a Mallorca (1839-1939). Barcelona, PAM (“Biblioteca Serra d’Or”).