emancipació

f
Dret civil

Estat civil de la persona, intermedi entre la majoritat i la minoritat, caracteritzat per l’extinció de la pàtria potestat i l’atorgament al menor d’edat d’una capacitat d’obrar semblant a la que gaudeix el major d’edat.

En el dret espanyol, el menor d’edat pot adquirir l’estat civil d’emancipat per matrimoni (mentre hom tingui la capacitat legal per a casar-se) o bé, si hom té més de setze anys, per concessió paterna o per decisió judicial. El menor d’edat emancipat pot regir la seva persona i els seus béns, però li cal el complement de capacitat, consistent en el consentiment del pare, de la mare o del curador, per a disposar dels béns immobles, per a prendre diners a títol de préstec o per a disposar d’establiments mercantils o industrials o objectes d’extraordinari valor.