Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya (1808), en la qual participà. Fou governador general interí de Catalunya (febrer-març del 1810) durant l’absència del mariscal Augereau. D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades. L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric. Més tard (1813) fou governador de Sant Sebastià, al País Basc.