Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades. En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes ( desembragatge ) i per a acoblar progressivament aquests dos arbres ( embragatge ) cada cop que hom canvia la marxa. Hom distingeix tres menes d’embragatges: l’embragatge de dents o magrana , l' embragatge de fricció i els embragatges especials , com els centrífugs, els hidràulics, etc. L' embragatge de dents es compon de dos maneguets que porten unes dents en un de llurs flancs. En encarar-los, les dents engranen entre elles i es produeix la conducció. Aquests embragatges només poden ésser utilitzats si la maniobra s’efectua a molt baixa velocitat. Quan només hi ha un sentit de rotació, hom fa la magrana amb una dentadura asimètrica que permet de realitzar el desembragatge automàtic quan l’arbre conductor s’alenteix o s’atura. L' embragatge de fricció utilitza l’adherència entre dues (o més) superfícies paral·leles (còniques o planes) aplicades l’una contra l’altra per efecte d’una força exercida per un dispositiu mecànic, hidràulic o electromagnètic. Aquests embragatges tenen l’avantatge d’ésser progressius i de lliscar (patinatge) quan l’esforç creix més enllà d’un cert límit. Les superfícies que freguen, generalment discs, són metàl·liques i van revestides amb un aplacat a base d’amiant ( ferodo ) o algun tipus de sinteritzat metàl·lic, que presenten un alt coeficient de fricció i una bona resistència a la calor i el desgast. Poden ésser de disc únic o de discs múltiples. L' embragatge de disc únic , dit també embragatge de disc sec perquè funciona sempre en ambients sense oli, comprèn dos plats conductors ( premsa ) que a manera de mordassa premen entre ells el disc conduït per efecte d’unes molles; quan hom vol desembragar, ha d’obrir la premsa vencent la força de les molles. Aquest és el tipus d’embragatge que hom munta en gairebé tots els automòbils: la premsa sobre el cigonyal, i el disc sobre l’eix primari del canvi de marxes. En l' embragatge de discs múltiples , que funcionen generalment en presència d’oli, els discs són premsats mitjançant un èmbol (o més d’un) mogut per força hidràulica, o per un electroimant. L' embragatge hidràulic no es basa en el contacte mecànic de l’òrgan conductor i el conduït sinó que l’enllaç es produeix mitjançant un fluid que circula entre tots dos membres, de tal manera que, en aparèixer una diferència de velocitat entre ells, el conductor, dit bomba , que és una roda d’àleps semblant al rodet d’una bomba centrífuga, impel·leix el fluid, generalment oli, contingut en la caixa que els conté, el qual al seu torn impel·leix l’òrgan conduït, dit turbina , que és també una roda d’àleps, tot tendint a reduir aquella diferència de velocitats. Si no hi ha resistència al gir de l’arbre conduït, la rotació de l’arbre conductor farà rodar l’arbre conduït a la mateixa velocitat. Quan s’aplica un parell a l’arbre conduït, l’arbre conductor li transmet un parell equivalent, però la seva velocitat esdevé inferior a la d’aquest ( relliscament ). En condicions de càrrega normals, aquest relliscament pot arribar a ésser d’un 30%. L’embragatge hidràulic no transmet xocs ni vibracions i és un element necessari en totes les transmissions automàtiques. L' embragatge centrífug consisteix en unes masses que, en ésser impel·lides per l’òrgan conductor, per l’efecte de la força centrífuga són estampides contra la superfície de l’òrgan conduït i per fregament arriben a emmenar-lo.
m
Transports
Tecnologia
Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat