Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb (Osona). Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església (1818), en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch.
L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional. Intentava fer retrobar l’essència del cristianisme cercant la puresa dels seus ritus litúrgics, el redescobriment de Jesucrist i dels evangelis com a eix central de la fe cristiana i, sobretot, pretenia tornar a posar en primer pla l’eucaristia com a acte comunitari i de comunió amb Jesucrist, aspecte totalment oblidat en la religiositat del dinou
Diputat a corts (1822-23), publicà un discurs contra el Dictamen de la comisión eclesiástica encargada del arreglo definitivo del clero de España (1823).