Emili Altés i Safont

(Barcelona, 2 de maig de 1926 — Castelldefels, Baix llobregat, 5 de gener de 2012)

Ballarí, coreògraf i pedagog.

S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine. El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa. Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg. El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952. L’any següent, instal·lat a Brussel·les, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola. Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brussel·les amb la companyia de Mariemma en col·laboració amb la del Marquès de Cuevas. Fou membre fundador i ballarí del Ballet de Wallonie. De les seves coreografies destaquen Bolero, de Ravel, Carmen, de Bizet, Danzas fantásticas, de Turina, i Capricho español, de Rimskij-Korsakov, amb vestuari de Trabal i Altés. El 1960 fundà la seva pròpia escola de dansa a Brussel·les, i com a pedagog donà classes a l’escola Mudra de Maurice Béjart(1975). Fou delegat de l’Estat belga per a les seccions de música i dansa (1980) i professor de pedagogia de la dansa de la Universitat Catòlica de Lovaina (1987). Formà ballarins destacats i, fora de la dansa, fou professor, entre d’altres, de l’actor Jean-Claude van Damme. Una de les seves filles, Verònica, fou ballarina al Ballet de Wallonie, al Ballet de Flandes i al Ballet Nacional de España Clásico, a més de col·laborar amb la CND.