En categoria júnior, ja especialitzat en proves de velocitat, es proclamà campió de Catalunya (1989) de 80 cc i guanyà el Critèrium Solo Moto (1990) de 75 cc. El 1990 entrà a l’equip de JJ Cobas de 125 cc i el 1992 passà al d’Aspar. El 1994 debutà en el Campionat del Món de 125 cc, ja com a professional, amb l’escuderia TMR. El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc i aconseguí la primera victòria en una cursa del Mundial, al circuit Óscar Gálvez de l’Argentina, i quedà tercer en el Mundial. El 1997 debutà en 250 cc sobre una NSR, tot i que l’any següent tornà a 125 cc amb una Aprilia a l’equip d’Ángel Nieto. El 1999 es proclamà campió del món de 125 cc pilotant una Honda, malgrat no haver guanyat cap cursa durant la temporada: la seva regularitat fou decisiva, ja que pujà al podi en setze ocasions. L’any 2000 aconseguí dues victòries, però no guanyà el títol (quedà tercer) i les dues temporades següents competí altre cop en 250 cc amb l’equip Telefónica Movistar. L’any 2003 acceptà l’oferta de Derbi per a tornar a 125 cc, i en finalitzar la temporada es retirà. Al llarg de la seva carrera aconseguí quatre victòries, sempre en 125 cc, i trenta podis. Un cop retirat, dirigí la Fórmula Promoció del RACC i l’escuderia Monlau. Des del 2009 és el mentor del pilot Marc Márquez, i també d’Àlex Màrquez i Àlex Rins, entre d’altres.