Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme. Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novel·la que seguia l’estela dels Bildungsroman, Traïdors i covards (1987), centrada en el món de la postguerra, a Lleida. Després, la seva trajectòria com a novel·lista ha continuat amb La resta del món (2000), Projecte de felicitat (2002), L’edat de les paraules (2004, premi Ciutat de Palma de novel·la 2003) i Després de la tempesta (2023), i les novel·les negres Puta pasta (2015, premi Crims de Tinta 2015), Tan tuyo como tu muerte (2017), Més que ràbia (2018), El mañana sin mí (2019, premi València 2019 Alfons el Magnànim de narrativa en castellà) i Pasta fàcil (2024). Ha publicat, també, els volums de contes Ampolles mig buides (2000) i Contes de terror (2017), les narracions juvenils Premonicions (2013) i Prop de les bombes (2019, premi de literatura juvenil Gran Angular 2019) i el llibre de narracions Tot el que et vull dir (2014)
Com a estudiós de la literatura, publicà l’antologia Narradors de ponent (1939-1987) (1987), en col·laboració amb Xavier Macià, i Guia de lectura de Jesús Moncada (1992) amb Mercè Biosca. També és autor de La poesía española en sus antologías (1939-1980) (1994).