Emili Fontbona i Ventosa

(Barcelona, 1879 — Barcelona, 1938)

Escultor, germà de Josep i deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau.

Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, i s’integrà al grup d’El rovell de l’Ou, on esdevingué amic íntim de Xavier Nogués. El 1899, amb Pidelaserra i Ysern, anà a París, on tractà Manolo i Picasso, el qual, després, a Barcelona (1902), s’inicià com a escultor a casa seva. S'integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Gaudí en la decoració de la Sagrada Família, tasca que deixà per incompatibilitat de criteris amb l’arquitecte. La seva obra partí de les formes modernistes, que aviat rebutjà per seguir un estil propi —insòlit en aquella època—, sobri i arcaïtzant, que ell preconitzà amb apassionament. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l’escultura. De la seva obra hom coneix una dotzena d’escultures i diversos dibuixos, peces que es conserven, en la seva major part, a la col·lecció familiar.