Tingué sempre una intensa activitat política. Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català (1924) i fou un dels fundadors de Bandera Negra. Participà en el complot del Garraf (1925), contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys. Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general.
Fou director de Justícia Social i secretari de redacció del setmanari L’Opinió i de La Publicitat. També col·laborà a Meridià i Mirador, entre d’altres.
Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre de 1934. L’any 1939 s’exilià a França, on, a París, dirigí el periòdic clandestí Catalunya, i participà en la Resistència Francesa. Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la seva residència a Caracas.
Fou membre actiu del Centre Català de Caracas, col·laborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Tornà a Catalunya el 1978.
Publicà els poemaris Paraules de combat (1964), amb intensos motius polítics obreristes, i Resposta a dos amics (1970); i els assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Sobre biografies i altres coses (1970) i Catalunya y la Comunidad Económica Europea (1982).
D’entre les seves aportacions com a traductor destaquen les versions de Jules Verne, R.L. Stevenson i Romain Rolland, a més del fet d’haver traduït per primera vegada al català el Manifest del Partit Comunista (1930).
Signà sovint amb els pseudònims N. Griera, Gabriel Blanc i Cronos, tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera. El 1994 publicà les memòries Una vida plena.