Fou tipògraf de professió. Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870. Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana (1886) i Tierra y Libertad (1888-89), contra l’anarcocol·lectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. És autor d'El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890).