Era fill d’Andreu Avel·lí Pi i Arimon. El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit. El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres. Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del. . . estado actual de la botánica en las islas Baleares (1843), Apuntes sobre la monomanía (1864), Primores del Don Quijote en el concepto médico-psicológico. . . (1886). La seva vídua féu publicar les seves Cartas sobre Pompei. . . (1895), impreses per L’Avenç .
Emili Pi i Molist.
© Fototeca.cat
Metge i escriptor.