Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis. Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar. Després estudià a Barcelona amb J. Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant.
Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela. A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la Península Ibèrica. El 1908 estrenà a Madrid l’opereta de F. Léhar La vídua alegre, que obtingué un èxit aclaparador. El 1914 estrenà la sarsuela Las golondrinas, de J.M. Usandizaga, amb la seva dona a punt de tenir un fill, el qual anys a venir esdevindria cantant, el baríton Lluís Sagi i Vela. El mateix any s’encarregà a Emili Sagi el muntatge de l’estrena espanyola de La vida breve.
A Barcelona, juntament amb la seva muller actuaren sovint al teatre Tívoli, on interpretaren per primera vegada les sarsueles La Dogaresa, La alsaciana i el Don Joan de Serrallonga (1922) d’E. Morera. L’any de la seva retirada (1932) estrenà també La rosa del azafrán (1930) i Luisa Fernanda (1932). La seva veu tenia un gran caràcter al greu i al centre, tot i que no era gaire extensa. Company d’estudis d’A. Vives, fou considerat un cantant molt preparat i de sòlida formació.
Compongué la sarsuela El desterrado juntament amb Concordi Gelabert.
Fou també pare del futbolista Emili Sagi i Liñán, fill de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí.