Llicenciat en ciències físicoquímiques (1901), fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V (més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol). Fou secretari-redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborà en les Oficines Lexicogràfiques i fou professor de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic. Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l’Escola Normal de Mestres. El 1904 ja havia publicat un primer Resum de gramàtica catalana, criticat per Fabra, amb qui l’uní una bona amistat. Més que investigador, fou un bon divulgador de les doctrines gramaticals i lingüístiques de l’IEC; publicà el diccionari Pal·las amb les equivalències en castellà, francès i anglès (1927, 1947), Diccionari de barbarismes del català modern (1930), Vocabulari castellà-català (1935), Lexis (1952) i, juntament amb Artur Martorell i amb el pseudònim conjunt de Jeroni Marvà, diversos manuals de gramàtica catalana i uns Exercicis de gramàtica catalana (1927-30), que tingueren una gran difusió. És autor també de manuals de matemàtiques en català i castellà (Aritmètica mercantil, 1918; Geometría, 1946, etc) i de traduccions literàries. També fou crític musical.