Vida
Era membre d’una família aristocràtica romana. Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri. El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma, càrrec que exercí fins al 1584. En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando I de Mèdici i, quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics. Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi. A Florència es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi. Fou un dels primers compositors que emprà el baix continu.
A partir del 1590 les seves obligacions diplomàtiques anaren creixent, fet que el portà a viatjar sovint a Roma, tot i que continuà atenent les produccions musicoteatrals per a destacats esdeveniments de la cort, com ara el casament d’Enric IV i Maria de Mèdici l’any 1600, per al qual es representà la seva obra Dialogo di Giunone e Minerva.
La seva principal obra, Rappresentazione di Anima e di Corpo, estrenada i editada a Roma el 1600, és una representació escènica escrita en el nou estil de recitar cantando, molt allunyada de l'oratori clàssic. Aquesta obra significà un punt d’inflexió destacat en el desenvolupament de l'stile recitativo i del nou gènere que seria conegut com a oratori. Per a molts contemporanis, Cavalieri fou el primer a utilitzar el nou estil declamatori i la monodia acompanyada.
Obra
Dialogo di Giunone e Minerva (1600); Rappresentatione di Anima, et di Corpo, oratori (1600); Dalle più alte sfere, madrigal, S., 4 instr.; Godi turba mortal, madrigal, S., 4 instr.; O che nuovo miracolo, ball, instr. (1589); Lamentationes Hieremiae prophetae, 1-5 v. (~1599)