Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència (1982-85). Professor visitant a la Universitat de San Diego (Califòrnia) el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (1982) i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia del coneixement, la ciència i la cultura i la desviació social. Dins de l’extensa bibliografia destaquen Reificación y hechos sociales (1979) i Sociedad reflexiva (1990), Delitos sin víctima (1993), La sociología del conocimiento y de la ciencia (en col·laboració, 1994) i Bajo puertas del fuego: El nuevo desorden internacional (2004). Dirigeix el Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos.