Aquests poden ésser originats a la mateixa emissora o estació (butlletins de notícies, cròniques, reportatges i intervius, projecció de films, actuació d’artistes i de conferenciants als estudis de la pròpia emissora) o bé a fora, per equips mòbils enllaçats amb l’emissora telefònicament, o bé per ràdio, mitjançant una freqüència auxiliar, o a través de microones en el cas de les retransmissions televisives. Els tècnics amplifiquen, enregistren i mesclen els diferents sons i converteixen les imatges a transmetre en senyals elèctrics abans d’aplicar-los als dispositius moduladors de les ones electromagnètiques d’alta freqüència; aquestes, un cop modulades, són emprades com a portadores i transmeses a l’espai per l’antena. La potència de sortida, o sia l’energia radiada per l’antena, determina l’abast de l’emissora, és a dir, la distància a què són percetibles amb claredat els programes transmesos.
f
Sala de control d’una emissora de televisió
© Fototeca.cat