Emmanuel Levinas

(Kaunas, Lituània, 30 de desembre de 1905 — París, 25 de desembre de 1995)

Filòsof francès, d’origen lituà.

Llicenciat en filosofia a la Sorbona (1928), amplià estudis amb Martin Heidegger. A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració. Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París (1945-78) i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses (Poitiers, Nanterre i París-Sorbona). El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència”: De l’existence à l’existant (1947), Totalité et infini (1961), Difficile liberté. Essai sur le judaïsme (1963), Autrement qu'être ou au-delà de l’essence (1974), Étique et infini (1982), Entre nous. Essais pour le penser-à-l’autre (1991).