empara

f

Història del dret

Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.

En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini; i en l'empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res (béns mobles, productes o rendes) de la propietat feudal o emfitèutica.