Empèdocles

Ἐμπεδοκλῆς (el)

(Agrigent, aprox. 492 aC — Agrigent, 432 aC)

Filòsof grec.

Explicà la constitució de l’Univers a través de quatre substàncies fonamentals (terra, foc, aigua i aire), les quals es barregen i se separen per mitjà de moviments d’unificació i de diversificació, impulsades, respectivament, per l’amor i l’odi, que s’alternen cíclicament. El seu pensament constitueix una síntesi d’Heràclit i els eleates, tot i que veu l’esdevenir com un fenomen regular i automàtic, prenunci del pensament mecanicista.