A la Roma republicana el títol d' imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà. Cèsar en féu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC. Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat. A partir del s. II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida (com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286), o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’associat, pel seu successor, generalment un fill seu. El 395, amb la divisió de l’imperi Romà, el títol d’emperador es duplicà. L’imperi d’Orient, heretat per Arcadi, perdurà fins a la presa de Constantinoble, el 1453. L’imperi d’Occident, heretat per Honori i extingit el 476, ressorgí el 800 amb Carlemany, però el títol imperial corresponent fou rebutjat per la branca francesa dels carolingis i acabà extingint-se temporalment amb Berenguer I (924). Otó I en reprengué la dignitat el 962, tot establint el Sacre Imperi Romanogermànic, la qual també fou mantinguda durant l’imperi d’Àustria —continuador, en una forma o altra, de l’anterior— i dins la mateixa Àustria-Hongria, on els sobirans es denominaven reis d’Hongria, i emperadors reis d’ Àustria, igualment com, des del 1871 al 1918 i paral·lelament, els reis de Prússia, s’anomenaren alhora emperadors d’Alemanya. A imitació de l’imperi d’Orient, d’altra banda, alguns sobirans búlgars (s. IX-X i XII-XIII) s’havien erigit en emperadors, i, per recollir l’herència d’aquell, ho feren també els sobirans de Rússia, des d’Ivan IV (1545) amb el nom de tsar, i des de Pere I (1721) amb denominació explícitament imperial. Aquesta denominació ha estat semblantment pretesa, en el decurs de la història, per diversos monarques que s’anomenaren ells mateixos emperadors: Alfons VI i Alfons VII de Castella, Sanç el Major de Navarra i Alfons I d’Aragó en són exemple; i modernament, Napoleó I i Napoleó III, a França, Pere I i Pere II, al Brasil, i Maximilià, a Mèxic.
m
Història
Dibuix d’un emperador xinès
© Corel Professional Photos
Sobirà d’un imperi.