empetràcies

f
pl
Botànica

Família de bicornes integrada per tres gèneres que apleguen una mitja dotzena de petits arbusts ericoides, propis de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord i Xile.

Presenten fulles perennes, petites i alternes; flors axil·lars, sèssils i generalment trímeres, i fruits en baia. Algunes empetràcies són conreades com a plantes de rocalla.