Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus. Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic. L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat. Són molt emprades en medicina forense. Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN s’utilitzen com a proves en judicis criminals des de l’any 1988.
f
Biologia