Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital. La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc. Schumpeter introduí la imatge de l'empresari innovador, com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del capitalisme. Dos criteris fonamentals defineixen la seva gestió: la direcció i el risc. Amb l’augment del volum i la complexitat de les unitats econòmiques, la funció directa de l’empresari ha passat al consell d’administració, i el risc ja no l’afecta únicament a ell, sinó tots els estaments relacionats amb l’activitat de l’empresa. La intuïció ha estat substituïda pel procés científic de la gestió i per l’anàlisi de la situació dels mercats.
f
m
Economia