En el cas d’una pel·lícula de blanc i negre, l’emulsió és formada per una mescla d’halogenurs d’argent (bromurs i iodurs d’argent) en suspensió en gelatina, els quals, per l’acció de la llum, es converteixen en argent negre, que s’evidencia després del revelatge; també poden ésser materials que experimenten canvis en llur estructura cirstal·lina i que, en realitzar el revelatge i el fixatge, originen la imatge. La resposta d’una emulsió, el seu grau de sensibilitat, és especificada per la seva corba característica
. Per al cas d’una emulsió en blanc i negre, hom representa aquesta corba com la gràfica de la densitat òptica de la pel·lícula, un cop revelada i fixada, en funció del logaritme de l’exposició, log H
( H= Et
, on E és
la il·luminació de l’emulsió i t
el temps d’exposició). La corba característica depèn de les característiques concretes de l’emulsió i també del revelatge. El tram recte de la corba és representat per una equació de la forma D
= γ(log H-i
), essent γla tangent d’aquest tram; aquest factor és anomenat el contrast
o, simplement, la gamma
, de l’emulsió, i el factor és la inèrcia
de l’emulsió. Per al cas de l’emulsió en color, hom caracteritza cadascuna de les tres emulsions que la componen mitjançant una corba característica, i hom demana que aquestes tres corbes coincideixin apreciablement.
f
Fotografia
Corba característica d’una emulsió
fotogràfica: la gamma de l’emulsió és γ = tgα