La seva font (207 m sota el nivell de la Mediterrània), d’aigua termal, fou assignada a la tribu de Judà. Els seus palmerars i les seves vinyes són lloats en la Bíblia, sobretot pel Càntic dels Càntics, i per autors extrabíblics, com Josep Flavi. Els seus entorns, abundosos en coves i refugis naturals pràcticament inaccessibles, han estat pròdigs en restes arqueològiques i manuscrits. Són famoses sobretot les coves de Qumrān i les construccions dels essenis.