Són emprats diversos sistemes d’encesa. En el sistema d' encesa per bateria , el dispositiu consta d’una bateria d’acumuladors que alimenta el circuit primari de baixa tensió format per l’enrotllament primari d’una bobina d’inducció, el condensador i el ruptor. En obrir sobtadament el circuit primari per mitjà del ruptor es produeix en el secundari de la bobina una tensió elevada (de 5 000 a 10 000 volts). Perquè la caiguda d’intensitat sigui més ràpida i alhora per evitar que salti una guspira entre els borns del ruptor, hom hi connecta, en paral·lel, un condensador. La tensió secundària induïda és transmesa a les bugies (bugia) en l’ordre convenient i en l’instant adequat (avanç) mitjançant el distribuïdor. El sistema d' encesa per magneto és idèntic a l’anterior, amb l’única diferència que la tensió en el circuit primari és produïda per un petit generador magnetoelèctric (magneto). Aquest sistema és emprat més sovint en motors petits, en els automòbils de competició i en els motors d’aviació. En el sistema d' encesa transistoritzada , un d’aquests dispositius electrònics —generalment un tiristor— tanca i obre el circuit primari (d’alta intensitat) de la bobina segons els impulsos de comandament (de baixa intensitat) generats en el distribuïdor per un ruptor convencional o per un sensor d’efecte Hall, que no és més que un generador magnètic d’impulsos. El tiristor permet un pas de corrent d’intensitat més elevada que un ruptor i, gràcies a això, hom aconsegueix un increment de l’energia de la guspira i, com a conseqüència, una millor combustió de la mescla; d’altra banda, com que pel ruptor passa un corrent de feble intensitat, els contactes d’aquest tenen una durada més llarga. A diferència dels sistemes anteriors, en què l’instant precís de produir-se la guspira és regulat per un dispositiu d’avanç de tipus mecànic, en els sistemes d' encesa electrònica aquest és determinat per un microordinador, que avalua paràmetres com el nombre de voltes del motor, la temperatura de l’aigua del circuit de refredament, la depressió mesurada en el circuit d’aspiració i la posició de la papallona del carburador i, en funció d’unes condicions de funcionament òptim que té memoritzades, genera el senyal oportú per a produir-la. Respecte als anteriors, aquest sistema té l’avantatge que gairebé no li calen entreteniments perquè, en no haver-hi peces mòbils, no hi ha desgasts ni desajustaments; permet una millor combustió de la mescla (menys residus); a igualtat de potència, estalvia combustible i impedeix la producció de fenòmens de combustió anormal com la detonació. Actualment hom tendeix a aprofitar les possibilitats que ofereix la regulació electrònica per a tractar globalment del tema de la combustió, que comprèn no tan sols el problema de la regulació de l’avanç de la guspira sinó també el de la quantitat d’aire i de combustible que cal introduir en cada cicle dins la cambra, i, així, hom ha desenvolupat els sistemes d' encesa i injecció electrònica integrals (injecció). En aquests sistemes, un microordinador processa en temps real les dades que li subministren una sèrie de sensors (cabal d’aire, nombre de voltes del motor, posició del cigonyal, temperatura del motor i de l’aire, i posició del pedal accelerador) i, en funció del model de funcionament òptim que té memoritzat, genera els senyals que regulen contínuament la quantitat de combustible i l’avanç de la guspira; respecte als sistemes convencionals hom pot assolir estalvis de combustible de fins a un 20%.
f
Tecnologia
Esquema del sistema d' encesa electrònica d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat