L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T. L’energia d’activació E (suposada independent de T) és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador. Independentment de tota hipòtesi, el valor d'E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica. En efecte, representant ln k en funció d’1/T, és obtinguda una recta (o una corba assimilable a una recta) el pendent de la qual és E/R. El valor d'E (que és expressat en kcal/mol) és independent de les unitats amb què és expressada k. Hom retroba el concepte d’energia d’activació, amb poca alteració, en els diversos intents per a establir teòricament la relació entre k i T. En la teoria de la col·lisió hom arriba a una equació final idèntica a la d’Arrhenius, però el coeficient A depèn de T. En la teoria més moderna de les velocitats de reacció absolutes, l’energia d’activació d’Arrhenius ve substituïda en l’exponencial per l'entalpia d’activació del complex activitat i el coeficient A és funció de T i de l'entropia d’activació del complex. En ambdós casos la influència de T sobre A té poc pes comparativament a l’exponencial, o sigui que la relació entre ln k i 1/T s’allunya poc de la linealitat i la noció empírica d’energia d’activació roman vàlida.
f
Química
.