Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades (llaços, brancs directes o semidirectes), l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc. Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, al·lusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta. Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant; també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies. Hom anomena branc cada un dels trams que connecten entre si les diverses calçades, separant els moviments de canvi de direcció de la circulació general; són brancs directes els que permeten passar d’una calçada a una altra sense interferir el pas de cap vehicle, amb un carril d’alentiment o una transició en la via de sortida, i un carril d’acceleració en la d’entrada; quan el moviment és de gir cap al mateix costat del carril de sortida, és només un viratge més ampli que un encreuament a nivell, mentre que quan el gir és cap al costat oposat, s’ha de resoldre amb un llaç. Hom anomena brancs semidirectes els que permeten de fer el canvi de direcció interferint només el trànsit d’un dels quatre sentits de circulació de l’encreuament.
m
Construcció i obres públiques