Es basa en la utilització d’un conjunt de transceptors que fan servir una font de llum làser, que emet en longituds d’ona compreses entre 780-900 nm i 1500-1600 nm, sobre la qual es transmeten les dades convenientment modulades, i un fotodetector com a element receptor. La propagació es realitza a través de l’atmosfera, i està subjecta als efectes dels aerosols i dels meteors; aquest fet, juntament amb la divergència que presenta el feix òptic, fa que no sigui recomanable per a distàncies superiors als 500 m.
m